El Siurell de Marratxí

Bloc que recull les propostes, actuacions, opinions i tot el relacionat amb IniciativaVerds-Marratxí. Pots partiticipar al bloc amb els teus comentaris o envia un mail a l'adreça: marratxi@iniciativaverds.org VISITAU LA NOSTRA WEB http://marratxi.iniciativaverds.org

El PP: corrupció sense límits

Marratxi | 27 Octubre, 2006 09:40

La història del PP de les Illes Balears es confon amb la història dels seus casos de corrupció. L’època Cañellas ja va marcar la pauta, amb l’escàndol Zeus-Torcal, amb el cas de Jaume Font, actual Conseller de Medi Ambient i llavors batle de Sa Pobla, condemnat per frau electoral, i amb dos casos responsables que la imatge de la nostra política autonòmica hagi quedat associada a la corrupció: el cas Calvià, amb un intent de comprar el vot d’un regidor, i el cas Túnel de Sóller, de pagament il•legal de comissions. Per aquest cas, Cañellas va ser acusat de prevaricació i suborn, i només la prescripció dels delictes el va salvar de la condemna. Gabriel Cañellas va dimitir el 1995, víctima de la doctrina d’Aznar (en camí cap a La Moncloa) segons la qual les responsabilitats polítiques són prèvies a les judicials. Què se n’ha fet, per cert, d’aquesta doctrina? Jaume Matas ha demostrat ser un bon deixeble de Gabriel Cañellas. La seva primera etapa com a president està marcada per dos escàndols de gran magnitud. Qualsevol dels dos, per ell tot sol, hauria suposat la dimissió de Jaume Matas en una democràcia saludable. El cas Bitel és un cas d’espionatge, des de les més altes instàncies del govern, a Francesc Quetgles, un polític d’un altre color polític amb responsabilitats institucionals al Consell de Mallorca. Al cas Mapau ens trobam amb una trama il•legal de captació dels vots dels residents a l’estranger dissenyada des del despatx de Matas i finançada amb els doblers de tots. En tots dos casos hi ha una evident responsabilitat del president Matas i de la presidenta Estaràs, i entre els implicats hi ha una nombrosa relació d’alts càrrecs de Partit Popular. En tots dos casos, només la poca diligència de les instàncies judicials explica que no hi hagi sentències condemnatòries. Després del parèntesi del Pacte de Progrés, el retorn del govern Matas ha significat el retorn dels casos de corrupció. Aquest fulletó fa un repàs dels “casos” més assenyalats. Com si volguessin recuperar el temps perdut, els dirigents del PP s’han llençat a les mangarrufes i han convertit la nostra vida política en una trista successió d’escàndols de tota mena. Aquest PP cutre i sense escrúpols ha perdut tota noció de la diferència entre els interessos públics i els interessos privats, i és responsable de la degradació de la nostra vida política. Rasputín, les nits boges de Moscú El febrer de 2004 una delegació del Govern Balear va visitar Moscú, encara no sabem si per fer promoció turística, per organitzar una Olimpiada d’Escacs, o per veure un partit de futbol del Mallorca. El que sí sabem és en què es varen gastar els doblers públics: entre les factures entregades al Parlament hi ha set entrades al Rasputin, un dels clubs eròtics més coneguts de la nit moscovita. Entre la seva oferta, hi ha la possibilitat de beure tequila sobre els pits de les empleades, el servei “Ferma l’esclava a la creu”, o ser servits per cambreres que duen etiquetes en distintes parts del seu cos, indicant què s’ha de pagar per tocar. El director gerent d’Ibatur, Juan Carlos Arias, va dimitir pel cas, però el govern mai no ha donat cap explicació. La fiscalia va obrir diligències informatives que, d’acord amb la seva tradició, va arxivar ràpidament. Son Espases, hospital i pelotazo El Govern Matas ha decidit abandonar el projecte consensuat de construcció d’un nou hospital al solar de l’actual Son Dureta i fer-ho a Son Espases, entre la Via de Cintura i les carreteres de Valldemossa i Sóller, una opció que costarà 3,7 milions d’euros més i vuit anys de retard. L’interès bàsic de l’operació s’ha d’anar a buscar en dues coses: l’interès de la sanitat privada de retardar la construcció del nou hospital i la revalorització dels terrenys colindants. En efecte, la sanitat privada, a través de concerts amb el Govern Balear, està fent sucosos beneficis amb les deficiències de la sanitat pública. D’altra banda, hi ha un “pelotazo” urbanístic evident: l’abril de 2002 Jaume Matas, en un sopar a Madrid, ja va informar a un grup d’empresaris (que després varen comprar terrenys propers a Son Espases) de la seva intenció de fer l’hospital en aquesta finca. Amb Son Espases, s’han fet grans negocis. Ses Salines: el batle que vivia en un club hípic El juliol de 2005 els mitjans de comunicació publiquen que Sebastià Vidal, llavors batle de Ses Salines, tractava de legalitzar la casa seva. Es tracta d’un habitatge en sòl rústic, il•legal i il•legalitzable, de 322 m2 i amb 208 m2 de quadres. Sebastià Vidal volia legalitzar casa seva fent-la passar per la seu social de l’Agrupació Cavallista de Ses Salines. A la sol•licitud de l’interès social hi va adjuntar certificats d’onze batles de diferents municipis, tots ells del PP, que asseguraven que aquesta Agrupació Cavallista havia actuat en les seves localitats. Molts d’ells certifiquen actuacions amb cavalls en dates anteriors al 2001, any de la creació de l’Agrupació. El Consell de Mallorca va denegar l’interès social en comprovar que es tractava de la residència particular del batle, i va obrir un expedient d’infracció urbanística que ha d’acabar amb la demolició. El setembre de 2005, Sebastià Vidal dimiteix com a batle de Ses Salines Calvià: l’idil•li del batle i el regidor trànfuga El juliol de 2005, Joan Thomàs, que havia estat elegit regidor de Calvià a les llistes d’UM, va abandonar el seu partit i el seu grup per seguir donant suport al batle Delgado, del PP. Carlos Delgado aconseguia, gràcies al vot de Thomàs, la majoria absoluta que no li havien donat les urnes: un cas de llibre de transfuguisme. El cas que va fer esclatar la crisi va ser el suport de Thomàs a un conveni de recepció de la urnanització de Nova Santa Ponça, promoguda per la família Nigorra, contra el criteri d’UM. En el rerefons, però, hi ha molts d’altres projectes urbanístics: Calvià és un altre exemple de la connexió entre creixement incontrolat i corrupció. Per salvar el pacte amb UM, Thomàs va abandonar les seves àrees de govern, però manté despatx i Delgado continua confiant en ell quan el seu vot és necessari… Santa Margalida: requalificacions, comissions, mentides i cintes Alguna cosa fa pudor de podrit, a Santa Margalida. El juny de 2006 han sortit a la llum els enregistraments d’unes converses entre el batle de Santa Margalida, Antonio del Olmo (PP), i un interlocutor sense identificar. El contingut de les cintes serviria per fer diàlegs d’una pel•lícula sobre com es mou el pagament de comissions a membres d’un ajuntament a canvi de requalificacions urbanístiques o de facilitar el projecte d’un camp de golf. El batle, que en un primer moment no va poder negar que era la seva veu, ha posat en marxa el ventilador i tira cap als regidors del seu equip de govern Miquel Ordinas (Can Picafort Unit) i Juan Ferragut (PP). El PP mostra el seu suport a un batle que, diuen, els mereix tota la confiança. Als jutjats, hi ha diligències informatives ofertes per la fiscalia. Llucmajor: els manejos d’en Rabasco esquitxen el batle Segons informes policials i acusacions de la fiscalia, Joaquín Rabasco, regidor de Llucmajor i líder de l’ultradretà ASI (Agrupación Social Independiente), es va embutxacar milions d’euros públics durant la seva etapa (1999-2003) de regidor d’Esports i Festes. Contractant esdeveniments musicals i esportius a través d’empreses afins, va desviar més d’un milió d’euros de doblers públics, dels quals almenys 82.500 varen anar a parar als seus comptes: el fiscal parla de frau, suborn i negociacions il•legals. A pesar d’aquests manejos, el PP, després de les eleccions de 2003, nomena Rabasco regidor de Turisme sense necessitar-lo per fer majoria. Aquest indici evident que el PP també tenia coses a amagar es veu confirmat per la Justícia: el maig de 2006, el jutge encarregat del cas Rabasco cita el batle Lluc Tomàs a declarar en qualitat d’imputat per un delicte de prevaricació continuada. Naturalment, el batle no dimiteix. Palma: l’urbanisme al servei del negoci Durant aquests tres anys, el municipalcatolicisme de la Sra. Cirer ha estat un magnífic exemple de la cultura del “pelotazo”, és a dir, de posar l’Urbanisme al servei dels negocis particulars i no dels serveis generals de la ciutat. A part de la col•laboració activa amb l’escàndol de Son Espases, hem vist com na Cirer ha tolerat que empresaris sense escrúpols, amiguets i promotors influents hagin comès tota mena d’il.legalitats: instal•lació irregular de negocis en sòl rústic, urbanitzacions il•legals com la de Son Olivaret, obres il•legals en elements patrimonials com les Torres del Temple … tot això quan no era el propi Ajuntament el que promovia les il•legalitats com en la vergonyosa destrucció del Pont des Tren o els depòsits il•legals de vehicles de la grua municipal. No han faltat tampoc reclassificacions i requalificacions a la carta per propiciar negocis particulars: la reclassificació en sòl industrial del sòl rústic utilitzat irregularment pels rent-a-car a Son Fangos, l’irregular increment edificatori de Son Dameto Dalt o la conversió d’un equipament asistencial en oficines per lucrar un convent de monges de Sa Calatrava. Andratx: el doble ofici de batle i promotor urbanístic Eugenio Hidalgo, fitxat pel PP procedent d’un altre partit, deu ser el batle que més casos d’irregularitats urbanístiques acumula. Aquí van alguns d’aquests casos. El juny de 2006, concedeix unes llicències tan grollerament il•legals (setze edificis residencials plurifamiliars en sòl rústic protegit, a la zona de Montport, al Port d’Andratx) que la Comissió Insular d’Urbanisme hi posa un recurs, i el fiscal de delictes ambientals i urbanístics posa una denúncia davant el jutge. Poc després, el mateix fiscal torna a denunciar Hidalgo per una llicència per fer-se ell mateix una casa en sòl rústic i fer-la passar per una reforma d’un magatzem, un projecte informat favorablement per un tècnic municipal que avui és Director General d’Ordenació del Territori (el llop que cuida de les ovelles). Hidalgo té moltes altres denúncies per iregularitats: una, per auto-concedir-se (concedir a una empresa de la qual ell soci i administrador) una llicència per a un edifici de 15 metres d’alçada allà on només són possibles edificis unifamiliars. Ciutadella El Pacte PP-PMQ, que governa Ciutadella, va gros. El cas de les Rates és el més clar: una estafa preparada des d’Urbanisme, amb coneixement de l’equip de govern, amb la participació de tècnics, alguns càrrecs de confianza que són candidats o càrrecs orgànics també dels dos partits, un cas en què volien estafar un jubilat per fer-se amb guanys suculents. Ara, el cas és als jutjats per iniciativa de la Fiscalia, amb imputació de càrrecs. El “cas de les Rates” és només la punta de l’iceberg d’aquests tres anys dedicats a fer permutes del patrimoni públic per afavorir els propis, a fer “Inversions” a prop de promocions urbanístiques, etc. Les autopistes de Matutes Les autopistes d’Eivissa han estat una de les més brutals agressions territorials perpetrades pels nostres governs autonòmics. Les obres s’han duit a terme amb una escandalosa prepotència cap als veïns afectats i amb un evident menyspreu de la legalitat en els procediments d’expropiació. A més de tot això, les autopistes d’Eivissa constitueixen un exemple clar de lligam entre obres públiques i interessos privats. Abel Matutes, històric dirigent de la dreta eivissenca, membre destacat del PP i pare de la Consellera de Vies i Obres del Consell Insular, és el gran beneficiat de les autopistes. Matutes forma part del Consell d’Administració de FCC, una de les empreses adjudicatàries, i és soci de MAB, una altra de les contructores de les autopistes, en la pedrera de Can Capità. El traçat de l’autopista afavoreix els seus negocis, fent revolts per no perjudicar les seves propietats o afavorint l’accés a les urbanitzacions que promou. Per si això fos poc, la terra que es retira per a les obres és transportada al lloc on Matutes vol fer el Camp de Golf Platja d’en Bossa, per ser adequadament aprofitada per a aquest projecte. Eivissa: batles i regidors imputats La gran quantitat de batles i regidors del PP eivissenc imputats per casos d’irregularitats o corrupció, atès el petit nombre de municipis de l’illa, ens indica l’existència d’un estat de corrupció generalitzada. Vicente Riera, regidor d’urbanisme de Santa Eulàlia, serà jutjat per una obra il•legal. Josep Serra Escandell, batle de Sant Josep, està imputat per asfaltar un negoci seu amb material procedent d’una planta asfàltica que funcionava il•legalment, i (amb el seu equip de govern) per un delicte contra l’ordenació del territori per una llicència il•legal d’un habitatge en un cim a Es Cubells. Antoni Marí Tur, ex batle de Sant Antoni, i el seu equip de govern, estan imputats pel “cas Cretu”, de concessió d’una llicència per a un habitatge de 1.075 m2 sobre un turó en la costa, una llicència declarada il•legal pels tribunals. Vicente Guasch, batle de Santa Eulàlia, ha estat denunciat per EU per un delicte contra l’ordenació del territori en l’aprovació de la urbanització Ses Torres, i està imputat per les obres de Can Castelló i per delictes contra el medi ambient en la pedrera “Ses Planes”. Joan Marí Tur, Conseller de Patrimoni del Consell Insular i Vicepresident del Parlament, ha estat denunciat pel Pacte de Progrés per obres pressumptament il•legals en terrenys de la seva propietat.

Comentaris

anònim-somalcurro!

massa larg!

anònim-somalcurro! | 27/10/2006, 11:19

amics, el q deis és interessantíssim, però vist a la pantalla sembla un paràgraf infinit, sense punts i aparts, fotos, gràfics, etc. Podríeu dossificar-lo una mica, anar fent episodis, o algo, però així és intragable!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb